A nosaltres ens interessa des de fa molt temps el tema de la mitologia.
Vam estar fent una pluja d’idees sobre aquesta temàtica i va sorgir la idea
de treballar el tema de les sirenes. Ens sembla curiosa tota la mitologia
desenvolupada a partir d’aquest ésser fantàstic i com ha anat canviant
amb el pas del temps. També ens semblava interessant estudiar la seva
presència en diferents cultures del món, el seu origen i tipus i fer un
estudi comparatiu. El títol d’Astargatis a Ariel es refereix a la primera
sirena coneguda des de l’antiguitat, Astargatis (a qui després els grecs
van anomenar Derceto), una sirena de la zona del Pròxim Orient a Ariel,
la protagonista de la pel·lícula de dibuixos animats La Sirenita, una de les
darreres versions d’aquest personatge mitològic i explicarem com ha anat
evolucionant aquesta figura al llarg del temps.
OBJECTIUS
- Aprendre més coses sobre la mitologia.
- Estudiar la figura de les sirenes al llarg del temps i en les diferents
cultures de forma rigorosa i completa .
- Comparar les diferents sirenes de les diferents cultures del món i
veure si tenien trets semblants i de diferents depenent de la cultura
o del tipus d’aigua.
- Estudiar l’evolució d’aquest personatge mitològic al llarg de la
història.
HIPÒTESI:
1ª hipòtesi: La figura mitològica de la sirena ha anat evolucionant al llarg
del temps, i s’ha anat transformant d’una figura perillosa pels humans a
una figura bona i a qui en alguns aspectes els humans poden perjudicar.
2ª hipòtesi: Hi ha trets diferenciats entre les sirenes d’aigua dolça i les
d’aigua salada..
1. DEFINICIÓ DE SIRENA
En primer lloc vam buscar la definició en enciclopèdies generals i
especialitzades:
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o
de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a
l’edat mitjana apareix meitat peix). Amb llur bellesa i l’encís intentava fer
ofegar els mariners en els abismes de la mar. Apareixen a l’Odissea en
l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escil·la i Caribdis. Hom
cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren
representades sovint en vasos pintats, ceràmiques mosaics, sarcòfags,
general tocant algun instrument (la cítara), o bé salvar els esculls. 1
Les sirenes són genis marins, meitat dona, meitat au .Passen de ser filles
de la musa Melpòmene i del déu del riu Aquolo, per filles de Aqueloo i
Estero. A leses Sirenes se les representa per primera vegada en la llegenda
de l’Odissea. Segon Apolodoro, una sirena tocava l’arpa, una altra cantava
i la tercera tocava la flauta.
DIVERSOS AUTORS , (1955), Gran Enciclopèdia Catalana volum21, Ed. Enciclopèdia
1
Catalana, Barcelona
Segon la llegenda més antiga, les Sirenes habitaven en una illa del
Mediterrani, també es diu que amb la seva musica atreien als Navegants
i els vaixells s'acostaven llavors perillosament a la costa rocosa de l'illa
s’aturaven i les Sirenes els devoraven.
Des de la antiguitat els mitògrafs han especulat sobre l'origen i la doble
forma de les Sirenes. Als mites grecs es diu que no sempre han tingut
ales d'au, si no que eren noies normals amigues de Persèfone, però quan
aquesta va ser raptada per Plutó van demanar als déus que li donessin
ales per poder buscar-la tant per mar com per terra en canvi altres autors
asseguraven que aquesta transformació va ser un càstig que els havia
infringit Demèter perquè no s'havien oposat al robatori de la seva filla
però hi ha una altra llegenda que diu que va ser Afrodita qui d’aquesta
forma els havia arrabassat la seva bellesa perquè menyspreaven els
plaers de l'amor. Finalment s’explicava també que després de la seva
metamorfosi ( passaven de tenir ales d’au a tenir cua de peix).2
2. ORIGEN DE LES SIRENES
Les sirenes de l’antiguitat més conegudes i famoses eren les sirenes
gregues tot i que hi ha sirenes anterior en les cultures de l’Orient
Mitjà com Mesopotàmia i Assíria. Sembla ser que la primera figura
de sirena va ser ATARGATIS, també anomenada DERCETO.
Les primeres sirenes gregues, eren genis marins, meitat dones i
meitat aus. El seu origen no està clar perquè segons els mites diuen
que la seva mare era Melpómene (la musa de la tragèdia) i el seu
pare Aqueloo (déu del riu, i dels deus del riu). Però també hi ha
altres versions que diuen que el seus pares eren Aqueloo i Estérope
(musa de la poesia i el ball) o també del deu Forcis. Però segons
un altre mite, les sirenes van néixer de la sang vesada per Aqueloo
GRIMAL, Pierre, (1986), Diccionario de mitología griega y romana, ed. Paidos, Barcelona
2
ferit per Hércules. Com veiem hi ha moltes versions sobre l’origen
d’aquest personatge mitològic. Mes endavant les sirenes gregues
van evolucionar cap a la sirena que més coneixem (una dona amb
cua de peix)
Alguns conceptes fonamentals
En el nostre treball hem utilitzat algun concepte que cal explicar:
Sirena negativa: Sirena que amb les seves activitats perjudica els humans.
Sirena positiva. Sirena que amb les seves activitats beneficia a les
persones
Sirena neutra: sirena que ni beneficia ni perjudica als humans.
3. El MITE DE LES SIRENES GREGUES A L’ODISSEA
El mite de les sirenes apareix ja l’antiguitat clàssica. Són moltes
les referències que hi trobem sobre aquestos essers mitològics,.
D’entre les aparicions a la literatura de les sirenes, els més coneguts
són els episodis que protagonitzen en L’Odissea d’Homer i Orfeu.
. Si a l’Odissea les sirenes, encarnen la maldat, sobretot per als
homes, posteriorment i en altres autors que han reescrit el mite i
l’han capgirat les sirenes apareixeran com a una cosa molt diferent
i es convertiran en la dona que trenca amb el patriarcat i es fa
autosuficient més enllà del mon masculí.
Tot i que les sirenes que avui en dia ens venen a la ment son essers
meitat peix meitat adolescents aquestes no són exactament les
sirenes de l’antiguitat clàssica. Als orígens del mite aquestes es
presenten en grups de tres nimfes, un nombre que es repetirà en
altres dones divines o semidivines com és el cas de les “arpies” les
“gràcies” etc.
En quasi totes les interpretacions del mite afirmen que
acompanyaven la deessa Perséfone. Els noms de les sirenes eren :
Partenope (la virginal), Leucosia (la deessa blanca) i Ligea (la que te
la veu clara), encara que també són notables els noms de Aglaope
(la de la veu profusa), Persinoe (la seductora) i Thelxinoe (la que
encanta). Per designes del destí es convertiren en meitat au meitat
dones. Els autors difereixen en el perquè d’aquesta transformació
atribuint-lo a distints factors. (veure nota peu de pàgina 3)
Segons Ovidi (al cant cinquè de la Metamorfosis) Persefone va ser
raptada a mans de Plutó (també anomenat Hades) i elles (les sirenes) la
van buscar per terra i com no la trobaven van demanar als déus unes
ales per poder buscar-la també al mar.
“ A vosotroas, Aqueloides, ¿ de donde os vinieron esas plumas y patas
de ave, siendo así que vuestro rostro es de doncella? ¿Es acaso porque
cuando Prosperina cogía flores primaverales os encontrabais entre
sus acompañantes, sabias Sirenas? Vosotras la buscasteis en vano por
el mundo entero, y entonces para que también los mares conocieran
vuestro penar deseasteis poder posaros sobre las olas apoyadas en
los remos de unas alas, y los dioses os fueron propicios y visteis como
vuestros miembros se tornaban dorados con el súbito aparecer de
unas plumas. Pero para vuestra musicalidad, destinada a deleitar los
oídos, y los dotes eximias de vuestra boca no perdieran el uso de la voz,
subsistieron vuestras caras de doncellas y vuestra voz humana”.
(LA METAMORFOSIS, CANTO V 551-564)
Al diccionari de Pierre Grimal sobre mitologia grega i romana es recullen
diferents teories que hem explicat en l’apartat 2. Es diu que es mantenien
verges i rebutjaven la unió tant amb mortals com amb divinitats. Per això
Afrodita va voler eliminar el seu aspecte juvenil i angelical i les convertí en
monstruoses aus amb cap de dona.
El fet que les sirenes estiguin associades al mar comporta un
element negatiu ja que els grecs el consideraven ple de perills, ja que
comportava en aquell moment un gran risc per tothom que s’atrevís
a navegar (pescadors, mariners, comerciants...). Les sirenes serien un
element més dels riscos relacionats amb el mar (com les tempestes,
les roques etc). Les sirenes vivien a l'illa d’ Antemoesa. La majoria
dels mariners
cantaven, quedaven impressionats per les seves veus quan cantaven
i llavors morien, ja ofegats en el mar ja devorats per elles. Les sirenes,
representarien també el perill que representen les dones.
que s’atrevien a acostar-se a les roques des d’on
El concepte de mar ve feminitzat amb aquest llegenda mitològica
per sempre i amb ella la mort mateixa. Les sirenes viuen envoltades
d’ossos de les seves víctimes que omplen l’ illa i la banyen d’una
atmosfera tenebrosa . La seva figura apareix unida a la mort ja que
amb els seus cants moren els mariners. I si no podien enamorar o
seduir els mariners es suïcidaven.
Només Odisseu i Orfeu van poder guanyar-les ja que la resta
de les persones que s’apropaven a les roques de la seva illa on elles
descansaven naufragaven quan escoltaven els seu cant i xocar contra
les roques els seus vaixells. Odisseu es lliga al pal major del seu vaixell
a fi de poder escoltar la seva veu meravellosa sense caure en la
temptació. Orfeu en canvi opta per un altre mètode que també li dona
bons resultats, canta amb veu més alta que elles per tapar la seva veu
i que els argonautes no xoquessin contra la roca que elles habitaven.
En aquest cas les sirenes es convertiran en roca i d’altres moriran
ofegades al mar.
Aquí podem llegir uns fragments de l’Odissea d’Homer on es parla de
la trobada d’Odisseu amb les sirenes quan tornava cap a casa seva
després de la Guerra de Troia.3
“ Arribaràs de primer a les Sirenes, que encisen tots els humans, quisvulla
que siguin que arribin a elles. Qui per follia amaina i el so de la veu dóna
orella de les Sirenes, ja mai muller ni els fills criatures no el sortiran a
rebre, tornant a casa joiosos: no, les Sirenes l'encisen amb llur cançó prima
i clara des del punt on s’estan; i entorn blanqueja una rima d' ossos de
gent que es corromp; i la pel que els cobreix va enxiquint-se." 4
http://www.google.es/url?
sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=web&cd=6&ved=0CFEQFjAF&url=http%3A%2F%2Fmural.uv.es%
2Fmafonsor%2Ftreballsirenes.doc&ei=qXfAUMHwL83U0gG664HAAg&usg=AFQjCNFuqBZtNiSwS6cnP_bt
bdWzbDqrfg (12-4-2013)
3
4
http://www.google.es/url?
sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=web&cd=6&ved=0CFEQFjAF&url=http%3A%2F%2Fmural.uv.es%
2Fmafonsor%2Ftreballsirenes.doc&ei=qXfAUMHwL83U0gG664HAAg&usg=AFQjCNFuqBZtNiSwS6cnP_bt
bdWzbDqrfg (12-4-2013)
4. LES SIRENES CATALANES: LES DONES D’AIGUAValentí Gubianas
Segons la mitologia catalana, quan va començar el món hi havia monstres
i gegants però també fades, follets i moltes criatures meravelloses, entre
elles les dones d’aigua que també es poden anomenar goges, aloges i
encantades, eren una mena de fades relacionades amb l’aigua dolça i en
concret es creu que habitaven els estanys dels Pirineus, que prenien la
forma d’unes dones molt joves i belles d’ulls clars, vers o blaus i de llarga
cabellera rossa o de tonalitats marronoses. Són molt semblants a les
dones humanes però el seu cos és més lleu i tenen la capacitat d’aparèixer
i desaparèixer molt ràpidament. 5
Hi ha sirenes i dones d’aigua a altres llocs de Catalunya com a la Badia de
Roses, com la d’aquest conte o llegenda:
“Aquesta és la història de les Sirenes de la badia de Roses, unes sirenes
que cansades de seduir mariners, van anar-se’n a viure a terra ferma,
al paratge conegut com Les Coves de les Encantades, just als peus de la
muntanya de Rodes. Quan es feia fosc, els habitants de Palau-saverdera,
Roses i Castelló d’Empúries pujaven al monestir per assistir als oficis, i és
en aquell moment, que les sirenes sortien del seu amagatall per intentar
seduir algun feligrès despistat a mig camí.
Pujaven fins a Sant Pere de Roda, i s’amagaven en les seves coves, tot
SOLER I AMIGÓ, Mitologia catalana: dracs, gegants i dones d’aigua, ed Barcanova; Barcelona
5
esperant que la gent anès arribant. I a la mitja nit, uns cants sinuosos i
seductors començaven a sonar, eren elles, que intentaven atraure algun
feligrès. Els més assenyats fugien corrents cap a l’església sense desviar-
se del seu camí, ja que al monestir no sentirien els cants de sirena que
quedaven ofegats pels cants dels monjos; però altres queien en les seves
rets i desapareixien per sempre més.
També de les sirenes de Roses, deien que aquell que en podia prendre un
vel de sirena, seria considerat un home afortunat. Una penyora que era
la perdició de molts navegants, com el que els hi va passar a dos xicots
de Palau-Saverdera que van quedar seduïts pels cants i rialles d’aquelles
dones.
Aquests dos nois, en un intent de robar un dels vels de la sirena, van ser
descoberts per aquesta que amb una mirada fulminant els va convertir
en dues roques, dues roques conegudes com els Fadrins Encantats, que
podem trobar al Cap Norfeu.”
“Aquesta és la història d’una jove enamorada del mar, que no es volia
casar amb ningú, ja que la seva única passió era el blau immens de l’aigua
que l’envoltava. Un dia des d’un llagut, mar endins, des del que ja no es
veia la costa, es va acostar a l’aigua per veure el seu reflex emmirallat. Tan
va ser així, que va caure de la barca, i es va anar enfonsant mica en mica al
mar. Mentre ho feia el seu cos es transformava en sirena. I ara, a les nits
sentia melangia de tots els pretendents que havia rebutjat, i a les nits de
lluna plena sortia arran de l’aigua, i mentre es pentinava cantava cants
torbadors que seduïen als marines i atreien les seves barques i vaixells a
les roques, fent-los encallar, i enfonsar-se en les aigües més profundes.”
Una altra cosa curiosa de les sirenes catalanes és que tenen una reina que
porta un gran anell a la cua i que viu en un palau de cristall a sota de les
illes Medes, a aquest palau només es pot entrar una vegada a l’any. Quan
sonen les dotze campanades de la nit de sant Joan. Diuen que dins aquest
palau s’entra però que ningú no ha sortit. 6
6
http://www.rosespedia.cat/index.php/Sirenes_de_la_badia_de_Roses (11-4-2013)
5. FITXES DE LES SIRENES
Per poder fer el nostre estudi i la nostra comparació vam dissenyar un
model de fitxa on traslladar tot el que anaven trobant sobre les sirenes de
cada cultura i de cada època, primer vam mirar tot el que ens interessava
saber per comparar-les i a continuació vam escriure les nostres fitxes que
venen a continuació.
6. RESULTATS I DISCUSSIÓ:
A partir de taules comparatives (veure annex 1) i les fitxes que hem fet
aquest dies, hem pogut veure les diferències i semblances entre les
sirenes de l’antiguitat, les sirenes gregues, les sirenes d’altres cultures i les
sirenes que s’expliquen en els contes d’avui en dia. També hem treballat
per veure l’evolució que ha patit aquesta figura mitològica al llarg del
temps, des de la figura de ASTARGATIS, la sirena més antiga, les sirenes
gregues a la del conte de La Sirenita per exemple, i per acabar amb la
pel·lícula de dibuixos animats del mateix nom i algunes sèries i pel·lícules
actuals sobre el tema per veure la seva evolució final.
5-CONCLUSIONS:
1ª hipòtesi: Hem vist que era certa, ja que l’ evolució i els canvis són
radicals, des de les primeres sirenes, negatives (i d’aspecte repulsiu) pels
humans fins les dels contes moderns en que ajuden les persones que
s’estan ofegant a sortir del mar. Actualment són personatges febles i
delicats a qui els humans o el contacte amb ells pot perjudicar.
2ª hipòtesi: Hem descobert que diferents cultures elaboren figures
mitològiques diferents de la sirena. Tant en l’aspecte físic com de
personalitat i també són diferents si estan vinculada a l’aigua salada o
dolça.
Aquests són els nostres resultats resumits:
Estudi comparatiu de les sirenes:
Ø Gran part de les sirenes eren de sexe femení.
Ø La majoria són de la mitologia grega.
Ø Les sirenes de l’edat antiga, eren dolentes, neutres o
perilloses.
Ø A l’Edat Mitjana són físicament molt belles però perilloses.
Ø Les sirenes dels contes d’avui en dia, són bones i la majoria
poden canviar la seva aparença (igual que moltes de les
anteriors)
Ø Quasi totes les sirenes dones, tenen una veu bonica i
hipnotitzadora i un cabell llarg que els agrada de pentinar i
rentar.
Ø En l’edat antiga, hi havia molts mites on sortien sirenes de
sexe femení.
Ø En les llegendes antigues, a les sirenes se les representava
com ésser malignes.
Ø Moltes sirenes tenen una part del cos animal (ocell ,peix (la
gran majoria), foca).
Ø Moltes sirenes encara que tenen poders poden ser
controlades pels humans a través de la possessió d’un objecte
d’elles (cabell, anell, pinta, mirall, la seva cua...) i per tant són
en certa manera a la vegada poderoses i febles.
Ø Les sirenes marines acostumen a ser més dolentes i perilloses
pels humans que les d’aigua dolça que són més ambivalents
ja que poden ajudar a qui ells volen o estimen i fer mal a qui
veuen com perillós.
Ø Les sirenes marines apareixen lligades a cultures de gran
tradició marinera (Grècia, cultures de l’oceà Atlàntic)
6-Bibliografia i Webgrafia:
DIVERSOS AUTORS , (1955), Gran Enciclopèdia Catalana volum21, Ed.
Enciclopèdia Catalana, Barcelona
GRIMAL, Pierre, (1986), Diccionario de mitología griega y romana, ed.
Paidos, Barcelona
SOLER I AMIGÓ, Mitologia catalana: dracs, gegants i dones d’aigua, ed
Barcanova; Barcelona
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Aloja (20-09-2012)
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Sirena (20-09-2012)
- http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2012/05/nereides.html
- http://www.visat.cat/historia-traduccio-literaria/fra/fragments/337/
193/carles-riba.html
-http://visionsdelmon.blogspot.com.es/2009/05/sirenes-dhomer-hans-
christian- andersen.html
- http://www.slideshare.net/scholaindustrialis/les-sirenes
- http://es.wikipedia.org/wiki/Derceto
- http://www.guiascostarica.com/mitos/grecia43.htm
- http://www.jorgeolguin.org/enigmas/sirenas.htm
- http://www.diariodelviajero.com/europa/la-sirenita-de-copenhague
-http://cendrassosclassiques.blogspot.com.es/2010/03/les-sirenes.html
7-Agraïments:
Volem agrair la tutora del nostre treball, la Carme Piqué per la seva ajuda
i seguiment de la nostra tasca. També a la professora Marisa Salgado
que també ens ha orientat molt mentre realitzaven aquest treball. I a les
nostres famílies que ens han recolzat i ajudat en tot moment.
ANNEXOS.
1. QUADRE COMPARATIU.
